Els Amigurumis i jo


Hi havia una vegada un follet anomenat TUMPUKY al que li agradava molt remenar fils i agulles. Tant, que un día va quedar enterrat sota una muntanya de llanes i el pobre no sabia com sortir. Així que es va a posar a demanar auxili mentre agitava els braços de manera desesperada i, vet aqui, de sobte, tota aquella llana que havia remenat, s'havia convertit en un ninotet! Des d'aquell moment, el follet es va dedicar amb cos i ànima a teixir ninotets que regalava a tots els seus amics, a aquells que ell estimava més, per que els fessin companyia.

dilluns, 22 d’abril de 2013

NINA RUSA AMB KOKOSHNIK


Kokoshnik (  del rus: кокошник, IPA: [kɐkoʂn ʲ ɪk] ) és el nom d'una varietat de tocats russos tradicional utilitzats per les dones i nenes per acompanyar el sarafan , sobre tot a les regions del nord de Rusia durant els segles XVI a XIX.

Kokoshnik (  del ruso: кокошник, IPA: [kɐkoʂn ʲ ɪk] ) es el nombre de una variedad de tocados rusos tradicionales utilizados por las mujeres y las niñas para acompañar el safaran, principalmente en las regiones del norte de Rusia durante los siglos XVI a XIX.




Patrón de Larisa Glinshack

MISS AMIGURUMI

Miss Universo es un título de belleza femenina. También se conoce así al certamen que lo confiere y que se celebra anualmente, juzgando la belleza integral, la elegancia, la inteligencia, el porte, la pose y la seguridad de candidatas provenientes de diferentes partes del mundo.

Aqui teneis a la ganadora, que representa al país de GURUMILANDIA



Patrón de Svetlana Pertseva


dimarts, 9 d’abril de 2013

LA LLEGENDA DE SANT JORDI


Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El monstre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, perquè deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica i elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit, com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, es va presentar. La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es perquè hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.